Les comunitats de Ccorcca

La meva feina aquí encara no està del tot definida. Primer hem d’observar quines necessitats hi ha i intentar treballar sobre això. De moment m’han derivat amb els bebès. N’hi ha 7 en aquests moments: el Joaquín, el Gerardo, la Valeria, el John, la Rosita (entre 6-8 mesos), el Paolo (3 mesos) i un bebè que va arribar ahir de 23 dies, que ara no recordo el nom. La majoria d’aquests nens tenen falta d’estimulacions i això és el que estem treballant diàriament i conjuntament amb les cuidadores d’Amantaní.
Aquí al centre hi ha diversos grups de nens de diferents edats, al matí els més grans van a l’escola i es treballa més amb ells per la tarda, donant-los reforç escolar. D’això s’encarregarà sobretot l’Ari.
Durant aquesta setmana també hem pogut visitar un dels hogars que s’han fet en colaboració amb Amantaní. N’hi ha 3, la casa verde, la casa del río i la casa blanca, que aquesta última és la que vam visitar. Aquests hogars el que volen es crear un ambient de família en un casa, i crear un ambient de llar. Una parella acull els nens a casa seva, i s’encarrega de cuidar-los, donar-los una educació, estimar-los, acompanyar-los en el creixement d’una manera més personalitzada i íntima. Sempre s’intenta que els infants que vagin en aquests hogars siguin nens que estiguin a llarg plaç al centre, ja sigui perquè no els poden adoptar per alguna malaltia o perquè són massa grans. A la casa blanca hi ha 11 nens, el més gran de 17 fins al més petit de 8. Potser el grup és força nombrós, però s’avenen molt bé tots i la casa està amb molts espais per poder fer deures d’escola, menjar, dinar...
L’Hugo i la Marcela, el matrimoni de la casa blanca, ens van rebre encantats. Vam poder estar pendents de les feines que feien els nens i nenes, i ens van estar explicant coses sobre l’escola. Per ells tots els de la casa era la seva família, tots eren germans, s’ajudaven els uns als altres, sobretot els més grans als més petits... veies que hi havia una molt bona convivència, com una família.
L’experiència d’haver visitat aquesta casa ens va entusiasmar molt. Uns dies més tard també vam anar a Ccorcca,on Amantaní té un projecte d’uns albergs per noies estudiants, tant de primària com de secundària, que viuen en comunitats llunyanes a les escoles i d’aquesta manera eviten caminar més de 3 hores per anar i més de 3 hores per tornar cap a casa seva. Són noies amb família, pero d’aquesta manera conviuen totes juntes molt a prop de les escoles, mengen, dormen, fan diversos tallers...
Ccorcca és un petit poble enmig de les muntanyes andines, a una hora aproximadament de Cusco i una altitud de 4.100m. Les vistes que teníem durant el camí era tot un regal, fins i tot veiem una part del camí inca que va de Cusco a Quito. Ovelles, cavalls, vaques, llames... només ens va faltar veure l’alpaca, típica també aquí a Perú. Aquesta petita població no disposa de molts serveis, tot i que l’escola és de les millors de la zona. No hi ha farmàcies, ni botigues de carn, fruita, pa... Hi ha un petit “puesto”, és com un CAP, però que no disposa de moltes ajudes i té moltes mancances.
Vam poder visitar una de les comunitats que té una escola,Rumaray, tot i que en aquell moment la mestra ja no hi era i estaven tots els nens jugant pels voltants. Les comunitats són petites poblacions rurals, que la gent que hi viu treballa de la terra i no disposen ni de llum ni aigua. La majoria de cases estan formades d’adobe amb el sostre de palla, resistents a moviments sísmics. Les escoles de les comunitats no són molt bones, ja que la mestra que exerceix és qualsevol persona que vulgui fer-ho, i a més a més, en aquest cas, quan veu que hi ha algun “carro” que la pugui portar cap a Cusco, doncs tanca l’escola. Això és el que va passar quan hi vam anar, a les 10 del matí la “mestra” va tancar l’escola i va deixar a tots els nens sense un lloc on poder estar per compartir i aprendre coses. Simplement indignant.
Ara ja coneixeu una mica més el centre on estaré realitzant les meves pràctiques, el meu projecte durant aquests sis mesos.

Foto: vista des de la comunitat de Rumaray.