Ja fa un mes de l’arribada...

Cap de setmana tranquil a Cusco. El dissabte a la tarda, vaig anar amb la Sandra a Amantaní per fer el taller de manualitats. Vam fer un taller de fang, l’objectiu més aviat era que els grup de nens i nenes poguessin gaudir una estona conjuntament i realitzant una activitat diferent de les que estan acostumats. Del grup de 16 que hi havia, no gaires havien treballat amb fang. En un primer moment molts preguntaven si era xocolata. S’ho van passar molt bé, això és la sensació que vaig percebre mentre manipulaven el fang i també pel que em van dir molts, ja tenen ganes de tornar a fer un altre taller. La proposta inicial era realitzar una figura d’un animal i després fer uns forats per poder posar els colors, llapissos... però finalment, vaig preferir que fessin una figura d’un animal i ja està. Ja van tenir força indecisions, ja que no sabien quin fer, com fer-ho... Al final van sortir uns treballs magnífics!!!
En els nostres àpats encara hi abunda l’arròs, però per sort de tant en tant anem a menjar alguna cosa diferent. Una pizza mateix és un plaer. Ahir mateix, en vam menjar una molt bona a prop de la plaça d’Armas, on estaven celebrant amb una mena de focs artificials un dels sants de Cusco, el senyor de los Milagros.
La setmana passada vam anar a visitar un poble a uns 40 minuts de Cusco: Andahuaylillas. És molt conegut per una “capella sixtina” que té i que està molt elaborada amb pintures i retaules de fusta molt treballades. Allà vam estar dinant en un pati d’un bar molt acollidor, un “lomo saltado”, típic d’aquí : llom, arròs, ceba, tomàquet i pebrot. Molt bo tot el conjunt!
Aquesta setmana passada, a Amantaní he estat amb els bebès, on han arribat uns quants de nous, molt petits (de dies i mesos), i un amb molts problemes cardíacs i respiratoris, que hem d’estar constantment controlant-lo i amb l’oxigen les 24 hores. Tot i això, hem d’estar molt pendents d’ell perquè li agafa molts atacs. Quan va arribar, era un NN, que son els que estan abandonats i no els han posat ni el nom. Ara ja té un nom, Gabriel, i esperem que vagi millorant...
La setmana que ve estaré combinant-me amb els bebès i els gordos (que són els d’1 – 2 anys). D’aquesta manera també coneixeré als més grandets, que són amb els que podré treballar millor potser. De passada veuré al Gerardo i al Joaquin, que amb l’arribada de tants bebès ja els van traslladar a Gordos, amb només 8 mesos.
El primer mes aquí a Cusco ha passat molt ràpid. El fet de començar en un lloc nou, conèixer noves sensacions, nous indrets, nova gent... ha fet que sigui tot més agradable i entretingut. Esperem que així siguin tots els mesos!!