El mal d'altura ja està passant només veure la meravellosa ciutat de Cusco. Passejant pel centre, gaudint dels racons més insòlits que ensenya aquest indret, compartint la vida amb la població... hi ha moltes coses que només s'aprenen vivint-les, experimentant aquests instants i fent-los nostres ara que estem aquí.
Ja he conegut la institució on estarem l'Ari i jo durant aquests sis mesos... Amantaní. (www.amantani.info)
Una casa enmig d'una barriada més aviat tranquila, amb un pati interior per poder jugar, varies sales d'estudi, joc i dormitoris. Els colors vestien les parets d'aquest centre, on només entrar ens han rebut els nens més petits amb un somriure màgic.
Les danses a les festes de San Jerónimo ens han rebut al arribar al següent centre, Amantay. Una institució per mares adolescents on estaran dues companyes, la Maria i la Dolça.
Tornant amb la "combi", al centre de la ciutat en una petita furgo atapeïda sempre de gent, per 0,60 soles (0,15 eur). Aqui la vida es força més barata... hem dinat al mercat: un arròs amb plàtan, patata, tomàquet i salsitxa per només 3 soles... 0'75 eur!!! una passadaa!!!
La vida aquí ja comença a ser un fet real, i no només una il·lusió...
una abraçada a tothom!!! i molts petons cusqueñsss!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
putiiiiiiiiiii......soy gloriussssss.......que digo yooo....podrías escribir en castellanooooo??? es que así nos enteramos todosss....por fa plissssss....bssss
ResponEliminaEsoooooooooo!!! o haces dos versiones, jajaja!! que no creo que tengas tiempo para ello. Mira me alegra saber que sigues viva!! un besote
ResponEliminaAaaahhh!! y queremos fotos!! jajajaja!!
ResponEliminaLaura, ja ens faras uns menjars d aquests quan tornis, eh? que guaiiiii moxilo!!!
ResponEliminaLaurota soc la mireia motxillo!!!
ResponEliminasi és tan barat, ens en portes una mostra amb tupper quan tornis a la teva motxilo!!mmireia
ResponElimina