Qui m’havia de dir que celebrar els 25 anys aquí a Cusco seria tan increïble. Va ser un dia fantàstic, on vaig gaudir de moltes sorpreses inesperades. Les culpables d’aquests bon moments: les meves companyes de pis i amigues aquí a Cusco.
El cap de setmana va ser molt tranquil. El dissabte vam visitar la població de Chinchero, només la part que es pot accedir sense el famós “boleto turístico”. El poble és petit però molt acollidor. Unes dones que estaven teixint ens van veure passar per davant del seu pati i ens van fer entrar a què veiéssim el que estaven fent. Al•lucinant veure com aquelles dues dones anaven xerrant i alhora passant les llanes d’un costat a l’altre contant cada un dels colors. Ens van mostrar com quedava el resultat final i era increïble, realment moltes hores per l’elaboració.
Després de fer un dinar bastant típic: arròs chaufa, lomo saltado, o arròs amb pollastre, vam anar seguint un dels camins de terra que pujava cap als camps situats més amunt. Era preciós observar el paisatge des d’allà dalt i veure les diferents cases amb les seves pastures al voltant, vaques, porquets (aquí els hi diuen chanchos), ovelles... Vam estar una bona estona de relax, veient com s’anava ponent el sol i retratant cada racó d’aquell indret.
El diumenge de tranquil•litat per Cusco. La plaça de San Blas és un bon lloc per fer un mate i estar xerrant plàcidament mentre el sol et va escalfant. Hi ha moments que desitjaries tenir una piscina allà al costat per la immensitat de sol que hi ha.
A les 00.00h començava el meu dia, tot just acabant de sopar totes les amigues em van felicitar i ja planejaven el que farien l’endemà, per la qual cosa ja em van enviar cap amunt. Uns 20 minuts més tard, quan jo ja estava iniciant el son, em desperta una guitarra i unes cançons de “Happy birthday”. Em quedo flipant mirant cap a la porta i els veig a tots allà cantant-me. “La banda sin nombre” aquí a casa meva felicitant-me...ufff!! dunidó!! La serenata va durar unes dues cançons, jo encara al•lucinava i això que estava rodejada de totes les meves companyes. Va ser un molt bonic detall. “La banda sin nombre” és un grup de música d’aquí Perú, que toca en molts bars que hi ha per Cusco. Poc a poc ens hem anat coneixent i fent amics. Després d’aquesta sorpresa em va costar dormir així que ens vam quedar xerrant una bona estona.
A l’endemà al matí a la feina com sempre, amb els gordos sense parar ni un instant. Per la tarda ja em van fer fora de casa com fos, i no podia arribar fins que fossin ja les 10 de la nit ben bé. Me’n vaig anar a veure una pel•lícula amb un amic, per cert molt bona: “El color del paraíso”, d’un director iranià. Més tard va venir un altre amic i em va fer un retrat amb llapis, allà mateix en cinc minuts mentre xerràvem. Molt maco el dibuix per cert!
Ja cap a les 22h faig cap de nou a casa i...venen més sorpreses!! Estan tots reunits a la cuina i només obrir la porta em comencen a cantar una cançó, amb la música de “Cariñito”, una cançó peruana, però la lletra totalment escrita per a mi. Quina sorpresa de nou!! “Una tortuguita, que viajaba por el Cusco...” Molt bonica de veritat, a més a més amb la guitarra i tot, genial!!
I ja a sopar, havien preparat durant tota la tarda el sopar...ufff!! què bó!! Nachos amb guacamole, tequeños d’espinacs amb formatge, arròs, pa amb tomata i fuet, yuca fregida, camote, amanida... bonííííssim tot!!
I després del sopar... el pastís! Bufar les espelmes, demanar un desig...i morder la torta com fan aquí. Va a fer una mossegada i quan t’apropes al pastís, PAM... tota la cara sobre la torta!! Després d’escoltar de nou la meva versió del “Cariñito”... un regalet!! Unes aquarel•les amb els pinzells, la paleta, fulls d’aquarel•la... uaaaauuu!!! Quin regal més maco!! Ara ja tinc molts encàrrecs, cada una d’elles en vol un... però tenia tantes ganes de pintar amb aquarel•les...
La festa va continuar encara, vam anar cap a los “7 angelitos”, un bar on fan música en viu i uns mojitos molt bons. Actuaven la “Banda sin nombre”, els quals em van tornar a felicitar moltes vegades i em van dedicar un altre “Happy birthday”. Increïble!!Aquí la festa es va allargar fins ben bé les 5h, quan la pista feia hores que era nostra però vam pensar en el dia de treball que ens venia en poques hores.
Dunidó quin aniversari, oi?? Aquests 25 anys realment seran inoblidables... i tot gràcies a vosaltres noies!!
Moltes gràcies Ari, Maria, Dolça, Sandra, Emma i Nat per fer del meu aniversari un dia genial!!
I gràcies a la “Banda sin nombre” per despertar-me i desitjar-me un feliç aniversari!!
